"De la sang dels blaus"
La majoria d’aquests itineraris
són aptes per a qualsevol persona acostumada a caminar per la muntanya. En cas
que hi hagi alguna dificultat especial, ho especifico. Es poden unir els
diversos itineraris en recorreguts més llargs (el trams indicats -uns de més
curts, altres de més extensos-, en principi, es poden resoldre en una sortida
matinal). Recomanació: dueu sempre el mapa de l’Alpina de l’Alta Garrotxa per
guiar-vos.
ITINERARI 1- Passejant per la Fondalada de les Cases Volants
La Fondalada- La Gran
Clariana-L'Arena-El Rotlle-El Pontarró del Crun- L'Estret del Condemnats-
La
Fondalada és el principal centre de població a la terra dels boods. Ciutat
arbòria (inspirada en les mítiques Cabanes del Garrell, a Argelaguer). Se situa
al punt on l'esquena d'Erin-Gor (a la part anomenada el Ventre de la Bèstia, és
a dir, el Ferran) davalla cap a la terra fins a trobar Piru-ter (la Riera de
Beget) i Bood-ter (la Riera d'Oix i d'Escales).
La "ciutat" s'estén des de les planes del Camp del Bac (just davant del Santuari de la Mare de Déu d'Escales), fins al Pla de les Guillasses (es concentra sobretot a la riba meridional de la riera). Tal com explica la novel·la, la població s'estreny al seu centre i, vista des de l'aire, recorda ben bé el dibuix d'un os.
![]() |
Mare de Déu d'Escales |
La
Gran Clariana se situaria en un indret indeterminat d’aquest “os”, més a prop
d'Escales que no pas de les Guillasses. L'Arena, on tenen lloc el judici de
Kúlian i el combat amb l'urc, és just a la llera, en una zona propera al Pont
Trencat o del Xicot.
La
situació del Rotlle correspon a l'emplaçament del Santuari d'Escales. D'allí
surt un corriol cap al Grau d'Escales. He identificat l'Estret dels Condemnats
amb el famós Salt dels Lliberals (on la llegenda explica que els soldats carlins
van executar un escamot dels seus enemics). Aquest camí permet els boods entrar
a Piru-mor, altrament dita la Vall del Viatger (la Vall d'Hortmoier) seguint el
marge esquerre del riu. És l'indret on la Gent del Bosc sacrifica els captius i
els penats: un gran salt a l'abisme. Des d'allí, el camí baixa cap a la Palanca
del Samsó (el Pontarró del Crun). El Pontarró separa el món dels vius del
reialme de les ànimes. Les comitives fúnebres hi entonen els últims cruns de
comiat; després travessen el cabal i transporten els finats cap a l'ermot
enlairat de Tàroguin (Talaixà). La plana que hi ha a l'altre costat de la
palanca, una mica més desbrossada que no pas ara, és l'indret on s'estableix el
campament de Cormoran.
Itinerari 1a:
Podeu
accedit a Escales venint d'Oix. Us recomano de deixar el cotxe a la població,
no és una pista gaire adequada per a vehicles que no siguin quatre x quatre.
Així
que trobeu el Pont Trencat podeu imaginar-vos els fets de l'Arena; després,
baixeu pel corriol -assenyalat- que va cap a la Mare de Déu d'Escales. Hi ha un
parell d'opcions per arribar-hi. Millor passar per la banda dreta, per la Tuta
d'Escales, que us permetrà una visita a aquesta petita cova.
La
Mare de Déu d'Escales és un dels més bells conjunts romànics de la Garrotxa.
Val la pena aturar-s'hi una estona. Us hi heu d'imaginar les grans pedres del
Rotlle i la seva cripta misteriosa... D'allí, heu de prendre, tal com hem
indicat més amunt, el camí que s'enfila al Salt dels Lliberals, amb els seus
murets de pedra. Després, baixareu a la Palanca del Samsó (si és època de
calor, us hi podeu banyar), gaudiu de les esplanades del campament dels
lunburians i, si us ve de gust, camineu fins a Sant Miquel d'Hortmoier (però
l'itinerari d'aquesta vall forma part d'un altre moment de l'aventura que explicaré
més endavant.)
L'Estret dels Condemnats (Salt dels Lliberals) |
El campament de Cormoran (al Pontarró del Crun) |
Itinerari 1b:
Si
voleu també podeu assajar el recorregut que Sigurn i Maru-dir, tot cercant Nemrod, fan muntats en
l'enorme Mixu.
S'enfilen
arran dels espadats del Bood fins a la casa del Maranyó (els nostres
personatges hi troben Grans Runes), una mica més endavant, prop del Coll de la
Bassa, pateixen l'estranya aparició de Molom-Nela i, prop d'allí també, Pol
desafia els grans carronyaires que han capturat el seu amic.
El Maranyó. El Cap d'Erin-gor o de la Bèstia (Bestrecà) al fons |
El
camí de Maru-dir i Mixu fins a Sorcs es fa pel dret, desafiant els estimballs i
els desnivells: no ho intenteu. Si us arribeu a la Balma del Corneta, podeu
resseguir el camí de baixada que s'indica a l'itinerari 4 del segon volum de Kàrvadan, "Sota
l'ombra del drac de pedra". I després podeu pujar a Santa Bàrbara (Sorcs)
invertint l’itinerari 7 també del segon volum.
ITINERARI 2- De
la Fondalada fins a la Gran Gornà
Cap
al Cap de la Bèstia-A les envistes de Gori-bur-L'Obaga de les Filoses-La Gola
del Corm-La Gran Gornà
Seguirem
ara el recorregut de Lia amb la colla de mercenaris de Pirrus. Aquest itinerari
us permet fer una excursió que parteix del mateix punt al qual torna: la
Fondalada.
Pirrus
estaborneix Lia. Quan la noia recupera els sentits és ja al camí que s’enfila
al Cap de la Bèstia (Bestrecà). Si sortiu de la Fondalada i voleu ser estrictes
amb la història, haureu d’enfilar-vos per un corriol perdedor, amb alguns
senyals esparsos, que s’enfila des del camí que ve d’Oix (una mica abans del
Pont Trencat veureu una fita pintada al marge esquerre de la pista). Aquest
caminoi passa pel Clot de Romegueres i el Torrent de la Font Negra fins a Sant
Andreu de Bestrecà. Si us voleu estalviar la incertesa –al capdavall, la
protagonista fa aquest tros de camí inconscient-, podeu arribar a Sant Andreu
per la pista que ve del Peirer (i que surt de la carreta d’Oix a Beget). L’únic
problema d’això és que us allarga una mica la tornada (si deixeu el cotxe a
la carretera).
Sant Andreu de Bestrecà |
En
qualsevol cas, un cop a Sant Andreu de Bestrecà, Pirrus decideix no enfilar-se
a la muntanya i passar per la Portella i les Feixanes (és un camí clar que
volta la muntanya per l’oest, vegeu-lo al mapa). Abans de la Collada de Muls,
la tropa dubta si ha de baixar cap a Gori-bur (Beget) o bé recular –ara pel
vessant septentrional del Bestrecà- cap a Hortmoier: prenen la primera opció,
com vosaltres.
Ara
esteu seguint el GR-11. Baixeu fins a trobar la Riera de Beget (Piru-ter), a
l’alçada de la Farga. Sou al punt en què Lia escapa dels seus captors i segueix
el riu cap a llevant. A l’alçada de la Malafrau Grossa, un cop rescatada del
gor, Lia i Kúlian s’endinsen a l’Obaga de les Filoses.
El Ventre de la Bèstia (Ferran) des de les Feixanes |
L’Obaga
és un laberint selvàtic, cau de tota mena de monstres i bèsties xucladores, que
se situa a la part alta de Piru-ter. Podeu travessar-la pel camí que ve del
Barrancot i cap al Coll de l’Algar. En un punt del camí, ensopegareu amb el
clot d’Escaladuix, la Gola del Corm per als nostres personatges.
Claus per baixar per la Gola del Corm (Escaladuix) |
El
Corm és una de les bèsties que va participar en la creació del món, un cuc
immens i llefiscós que devorava i regurgitava muntanyes senceres. En l’era de
Carr-mor, la Gran Gola ha esdevingut un avenc profund que davalla cap a
Piru-ter des d’una alçada considerable.
Quan
hi arribeu, trobareu que fa una mica d’impressió, sembla complicat de baixar-hi:
amb una mica de precaució, però, es pot davallar prou bé amb mans i peus (millor
desprendre’s dels pals i les motxilles abans, tot gola avall!)
Quan
arribeu a la llera de Piru-ter, trobareu l’estanyol de la nostra història, una
surgència del cabal sense continuïtat aparent (subterrània), un gorg d’aigua
neta ideal per banyar-s’hi (la quantitat d’aigua dependrà de l’època de l’any i
del clima). És el gorg on Pirrus i Kúlian es juguen la vida a cara o creu.
De
l’estanyol del Corm fins a la Gran Gornà hi ha un corriol marcat que surt de la
llera esquerra del riu, a pocs metres.
La
Gran Gornà (el Gornà) és l’únic topònim que s’ha conservat de la nostra època
(Kuros) en l’era de Carr-mor. Depenent de l’època de l’any, el gorg és més o
menys ple. Quan té aigua –de vegades una mica pantanosa-, diria que és una de les
gorgues més grans de la Garrotxa. Però potser no és el millor lloc per
banyar-se.
Aquest
itinerari, si no voleu seguir Lia i Kúlian cap al Comanegra, el podeu enllestir
acabant de voltar la muntanya. Sou altre cop a la Vall d’Hortmoier. Només heu
de seguir la pista cap a Oix i haureu fet una volta completa.
ITINERARI 3- Del campament d’Ànidam a Piru-mor fins a Neri-bur i el Bloc-dan
Piru-mor- Cinglera de les
Siringues- Plana de Morland- Neri-bur- Bloc-dan
Aquest
itinerari és de pujada continuada i ens duu des de la Vall d’Hortmoier fins al
cim del Comanegra.
El
primer tram és una mica perdedor. S’enfila des de Sant Miquel d’Hortmoier (el
campament d’Ànidam se situa al coneguts Roures de la vall) seguint el Torrent
del Toll –hi ha un corriol amb marques i fites no sempre clares- cap al peu del
Cingle de les Gralles (o la Cinglera de les Siringues). És el lloc on les
guarques de Carr-mor roben el ceptre a Lia, que fuig d’Ànidam.
![]() |
La Cinglera de les Siringues (Cingle de les Gralles) |
Una
mica més amunt, trobem Sant Miquel de Meians (la Plana de Morland). Allí hi ha la
Cabana de Morland, un vell temple carmorià. Es diu que els corsers del fill de
la Gran Malo pasturaven en aquesta prada. És un indret de retrobament i de
pèrdua per als nostres protagonistes... M’estimo més no entrar en detalls.
De
Meians fins a Monars (Neri-bur) hi ha un camí força clar.
La fortalesa dels neris creix en cercles concèntrics al voltant de la Font de Monars; davant per davant, el Torrent de Monars es precipita cap a la vall. Mirant a migdia, a la dreta, la plana del Mas Mitjà és l’indret on s’arrecera l’exèrcit dels Nela, el lloc des del qual els mercenaris, els sacerdots i els esguerros ataquen una vegada i una altra el “castell” de Zòltan.
![]() |
Monars |
La fortalesa dels neris creix en cercles concèntrics al voltant de la Font de Monars; davant per davant, el Torrent de Monars es precipita cap a la vall. Mirant a migdia, a la dreta, la plana del Mas Mitjà és l’indret on s’arrecera l’exèrcit dels Nela, el lloc des del qual els mercenaris, els sacerdots i els esguerros ataquen una vegada i una altra el “castell” de Zòltan.
Si,
a partir d’aquí, voleu acabar de pujar al Comanegra (Bloc-dan; el lloc des del
qual Pol i Burna salten al buit), només heu de seguir el corriol marcat
que puja a la Bassa de Monars (a la pista que ve de Beget) i després enfileu la
gran pala herbada de la muntanya i fins al cim.
![]() |
Bassa de Monars i Comanegra |
La
Bassa de Monars és un bon lloc perquè algú us vingui a recollir en cotxe. Però
si teniu temps i ganes, també podeu agafar el corriol que s’enfila, a la dreta
i de biaix, cap al Pic de les Bruixes (Piru-dan); després, carenar cap al cim
de Sant Marc (Cora-dan) i encara baixar cap a Talaixà (Tàroguin) fent l’itinerari 4 al revés. Aquesta opció allarga força l’excursió, i potser val la pena
fer-la en dos dies (o en un dia llarg d’estiu, sortint ben d’hora de matí). La
podeu acabar altre cop a Hortmoier, al punt d’arrencada.
ITINERARI 4- De Tàroguin (Talaixà) fins al Bloc-dan (Comanegra)
Tàroguin- ascensió al Cora-dan-Piru-dan-Bloc-dan
Podeu deixar el cotxe a Oix i caminar cap a la Fondalada i pujar cap a Tàroguin (Talaixà) travessant el Pontarró del Crun (Palanca del Samsó). A partir d'aquí, seguiu el camí d'en Pol.
Pol i companyia s'enfilen cap al Cora-dan (Sant Marc). El camí està molt ben senyalitzat (no té pèrdua). Passa pel Pujant del Llop, el Pla d'en Quera, el Pla Magre i el Pla Llarg. En aquest darrer pla la companyia instal·la el seu campament. Des d'aquí observen la colla d'Ànidam, que acampen al Pla Baladre. Pol hi baixa per espiar...
Més tard, Pol i Burna s'endinsen en l'Udol de Morb, un túnel fet de "forles" i "uniles" que volta el mugró del Cora-dan (força similar al pas que podeu trobar en l'actualitat, sempre enfangat; així com les falgueres que arriben més tard i que us acompanyaran fins a la carena). Els protagonistes s'enfilen, a la dreta, fins al Cora-dan (Sant Marc). Allí coneixen les nòrecs.
Després, Pol i Burna carenen. Fins al Piru-dan (Pic de les Bruixes), on retroben alguns amics, i, finalment, al Bloc-dan (Comanegra). Gairebé al final de l'aventura.
Per baixar fins a Neri-bur no feu com ells! Només cal davallar fins a la bassa de Monars i després enfilar el corriol que condueix a Monars.
Si teniu el cotxe a Oix, podeu refer el camí de l'itinerari anterior. És un excursió d'un dia llarg sencer! També la podeu fer per parts:
a) Talaixà-Sant Marc i tornar (opcional arribar al Pic de les Bruixes).
b) Al revés, deixar el cotxe a la bassa de Monars i fer el Coma-negra, el Pic de les Bruixes i Sant Marc, i tornar.
![]() |
Talaixà |
![]() |
El Ferran (Ventre de la Bèstia) vist des del camí que surt de Talaixà cap a Sant Marc |
![]() |
El ventre i el Cap de la Bèstia vistos des del mateix camí |
Pol i companyia s'enfilen cap al Cora-dan (Sant Marc). El camí està molt ben senyalitzat (no té pèrdua). Passa pel Pujant del Llop, el Pla d'en Quera, el Pla Magre i el Pla Llarg. En aquest darrer pla la companyia instal·la el seu campament. Des d'aquí observen la colla d'Ànidam, que acampen al Pla Baladre. Pol hi baixa per espiar...
Més tard, Pol i Burna s'endinsen en l'Udol de Morb, un túnel fet de "forles" i "uniles" que volta el mugró del Cora-dan (força similar al pas que podeu trobar en l'actualitat, sempre enfangat; així com les falgueres que arriben més tard i que us acompanyaran fins a la carena). Els protagonistes s'enfilen, a la dreta, fins al Cora-dan (Sant Marc). Allí coneixen les nòrecs.
Després, Pol i Burna carenen. Fins al Piru-dan (Pic de les Bruixes), on retroben alguns amics, i, finalment, al Bloc-dan (Comanegra). Gairebé al final de l'aventura.
![]() |
Pic de les Bruixes |
![]() |
Comanegra i Pic de les Bruixes des de Sant Marc |
Per baixar fins a Neri-bur no feu com ells! Només cal davallar fins a la bassa de Monars i després enfilar el corriol que condueix a Monars.
Si teniu el cotxe a Oix, podeu refer el camí de l'itinerari anterior. És un excursió d'un dia llarg sencer! També la podeu fer per parts:
a) Talaixà-Sant Marc i tornar (opcional arribar al Pic de les Bruixes).
b) Al revés, deixar el cotxe a la bassa de Monars i fer el Coma-negra, el Pic de les Bruixes i Sant Marc, i tornar.
Bloc-dan (Comanegra), nevat com a la novel·la |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada