Itineraris de "De la sang dels blaus" (Kàrvadan III)

"De la sang dels blaus" 

La majoria d’aquests itineraris són aptes per a qualsevol persona acostumada a caminar per la muntanya. En cas que hi hagi alguna dificultat especial, ho especifico. Es poden unir els diversos itineraris en recorreguts més llargs (el trams indicats -uns de més curts, altres de més extensos-, en principi, es poden resoldre en una sortida matinal). Recomanació: dueu sempre el mapa de l’Alpina de l’Alta Garrotxa per guiar-vos.


ITINERARI 1- Passejant per la Fondalada de les Cases Volants
La Fondalada- La Gran Clariana-L'Arena-El Rotlle-El Pontarró del Crun- L'Estret del Condemnats-

La Fondalada és el principal centre de població a la terra dels boods. Ciutat arbòria (inspirada en les mítiques Cabanes del Garrell, a Argelaguer). Se situa al punt on l'esquena d'Erin-Gor (a la part anomenada el Ventre de la Bèstia, és a dir, el Ferran) davalla cap a la terra fins a trobar Piru-ter (la Riera de Beget) i Bood-ter (la Riera d'Oix i d'Escales).






La "ciutat" s'estén des de les planes del Camp del Bac (just davant del Santuari de la Mare de Déu d'Escales), fins al Pla de les Guillasses (es concentra sobretot a la riba meridional de la riera). Tal com explica la novel·la, la població s'estreny al seu centre i, vista des de l'aire, recorda ben bé el dibuix d'un os.


Mare de Déu d'Escales

La Gran Clariana se situaria en un indret indeterminat d’aquest “os”, més a prop d'Escales que no pas de les Guillasses. L'Arena, on tenen lloc el judici de Kúlian i el combat amb l'urc, és just a la llera, en una zona propera al Pont Trencat o del Xicot.

La situació del Rotlle correspon a l'emplaçament del Santuari d'Escales. D'allí surt un corriol cap al Grau d'Escales. He identificat l'Estret dels Condemnats amb el famós Salt dels Lliberals (on la llegenda explica que els soldats carlins van executar un escamot dels seus enemics). Aquest camí permet els boods entrar a Piru-mor, altrament dita la Vall del Viatger (la Vall d'Hortmoier) seguint el marge esquerre del riu. És l'indret on la Gent del Bosc sacrifica els captius i els penats: un gran salt a l'abisme. Des d'allí, el camí baixa cap a la Palanca del Samsó (el Pontarró del Crun). El Pontarró separa el món dels vius del reialme de les ànimes. Les comitives fúnebres hi entonen els últims cruns de comiat; després travessen el cabal i transporten els finats cap a l'ermot enlairat de Tàroguin (Talaixà). La plana que hi ha a l'altre costat de la palanca, una mica més desbrossada que no pas ara, és l'indret on s'estableix el campament de Cormoran.




Les Cabanes d'en Garrell


Itinerari 1a:

Podeu accedit a Escales venint d'Oix. Us recomano de deixar el cotxe a la població, no és una pista gaire adequada per a vehicles que no siguin quatre x quatre.

Així que trobeu el Pont Trencat podeu imaginar-vos els fets de l'Arena; després, baixeu pel corriol -assenyalat- que va cap a la Mare de Déu d'Escales. Hi ha un parell d'opcions per arribar-hi. Millor passar per la banda dreta, per la Tuta d'Escales, que us permetrà una visita a aquesta petita cova.

La Mare de Déu d'Escales és un dels més bells conjunts romànics de la Garrotxa. Val la pena aturar-s'hi una estona. Us hi heu d'imaginar les grans pedres del Rotlle i la seva cripta misteriosa... D'allí, heu de prendre, tal com hem indicat més amunt, el camí que s'enfila al Salt dels Lliberals, amb els seus murets de pedra. Després, baixareu a la Palanca del Samsó (si és època de calor, us hi podeu banyar), gaudiu de les esplanades del campament dels lunburians i, si us ve de gust, camineu fins a Sant Miquel d'Hortmoier (però l'itinerari d'aquesta vall forma part d'un altre moment de l'aventura que explicaré més endavant.)



L'Estret dels Condemnats (Salt dels Lliberals)
El campament de Cormoran (al Pontarró del Crun)



Itinerari 1b:

Si voleu també podeu assajar el recorregut que Sigurn i Maru-dir, tot cercant Nemrod, fan muntats en l'enorme Mixu.
S'enfilen arran dels espadats del Bood fins a la casa del Maranyó (els nostres personatges hi troben Grans Runes), una mica més endavant, prop del Coll de la Bassa, pateixen l'estranya aparició de Molom-Nela i, prop d'allí també, Pol desafia els grans carronyaires que han capturat el seu amic.


El Maranyó. El Cap d'Erin-gor o de la Bèstia (Bestrecà) al fons

El camí de Maru-dir i Mixu fins a Sorcs es fa pel dret, desafiant els estimballs i els desnivells: no ho intenteu. Si us arribeu a la Balma del Corneta, podeu resseguir el camí de baixada que s'indica a l'itinerari 4 del segon volum de Kàrvadan, "Sota l'ombra del drac de pedra". I després podeu pujar a Santa Bàrbara (Sorcs) invertint l’itinerari 7 també del segon volum.



ITINERARI 2- De la Fondalada fins a la Gran Gornà
Cap al Cap de la Bèstia-A les envistes de Gori-bur-L'Obaga de les Filoses-La Gola del Corm-La Gran Gornà

Seguirem ara el recorregut de Lia amb la colla de mercenaris de Pirrus. Aquest itinerari us permet fer una excursió que parteix del mateix punt al qual torna: la Fondalada.

Pirrus estaborneix Lia. Quan la noia recupera els sentits és ja al camí que s’enfila al Cap de la Bèstia (Bestrecà). Si sortiu de la Fondalada i voleu ser estrictes amb la història, haureu d’enfilar-vos per un corriol perdedor, amb alguns senyals esparsos, que s’enfila des del camí que ve d’Oix (una mica abans del Pont Trencat veureu una fita pintada al marge esquerre de la pista). Aquest caminoi passa pel Clot de Romegueres i el Torrent de la Font Negra fins a Sant Andreu de Bestrecà. Si us voleu estalviar la incertesa –al capdavall, la protagonista fa aquest tros de camí inconscient-, podeu arribar a Sant Andreu per la pista que ve del Peirer (i que surt de la carreta d’Oix a Beget). L’únic problema d’això és que us allarga una mica la tornada (si deixeu el cotxe a la carretera).



Sant Andreu de Bestrecà

En qualsevol cas, un cop a Sant Andreu de Bestrecà, Pirrus decideix no enfilar-se a la muntanya i passar per la Portella i les Feixanes (és un camí clar que volta la muntanya per l’oest, vegeu-lo al mapa). Abans de la Collada de Muls, la tropa dubta si ha de baixar cap a Gori-bur (Beget) o bé recular –ara pel vessant septentrional del Bestrecà- cap a Hortmoier: prenen la primera opció, com vosaltres.


El Ventre de la Bèstia (Ferran) des de les Feixanes

Ara esteu seguint el GR-11. Baixeu fins a trobar la Riera de Beget (Piru-ter), a l’alçada de la Farga. Sou al punt en què Lia escapa dels seus captors i segueix el riu cap a llevant. A l’alçada de la Malafrau Grossa, un cop rescatada del gor, Lia i Kúlian s’endinsen a l’Obaga de les Filoses.




L’Obaga és un laberint selvàtic, cau de tota mena de monstres i bèsties xucladores, que se situa a la part alta de Piru-ter. Podeu travessar-la pel camí que ve del Barrancot i cap al Coll de l’Algar. En un punt del camí, ensopegareu amb el clot d’Escaladuix, la Gola del Corm per als nostres personatges.


Claus per baixar per la Gola del Corm (Escaladuix)

El Corm és una de les bèsties que va participar en la creació del món, un cuc immens i llefiscós que devorava i regurgitava muntanyes senceres. En l’era de Carr-mor, la Gran Gola ha esdevingut un avenc profund que davalla cap a Piru-ter des d’una alçada considerable.

Quan hi arribeu, trobareu que fa una mica d’impressió, sembla complicat de baixar-hi: amb una mica de precaució, però, es pot davallar prou bé amb mans i peus (millor desprendre’s dels pals i les motxilles abans, tot gola avall!)

Quan arribeu a la llera de Piru-ter, trobareu l’estanyol de la nostra història, una surgència del cabal sense continuïtat aparent (subterrània), un gorg d’aigua neta ideal per banyar-s’hi (la quantitat d’aigua dependrà de l’època de l’any i del clima). És el gorg on Pirrus i Kúlian es juguen la vida a cara o creu.

De l’estanyol del Corm fins a la Gran Gornà hi ha un corriol marcat que surt de la llera esquerra del riu, a pocs metres.

La Gran Gornà (el Gornà) és l’únic topònim que s’ha conservat de la nostra època (Kuros) en l’era de Carr-mor. Depenent de l’època de l’any, el gorg és més o menys ple. Quan té aigua –de vegades una mica pantanosa-, diria que és una de les gorgues més grans de la Garrotxa. Però potser no és el millor lloc per banyar-se.

Aquest itinerari, si no voleu seguir Lia i Kúlian cap al Comanegra, el podeu enllestir acabant de voltar la muntanya. Sou altre cop a la Vall d’Hortmoier. Només heu de seguir la pista cap a Oix i haureu fet una volta completa.



ITINERARI 3- Del campament d’Ànidam a Piru-mor fins a Neri-bur i el Bloc-dan
Piru-mor- Cinglera de les Siringues- Plana de Morland- Neri-bur- Bloc-dan

Aquest itinerari és de pujada continuada i ens duu des de la Vall d’Hortmoier fins al cim del Comanegra.

El primer tram és una mica perdedor. S’enfila des de Sant Miquel d’Hortmoier (el campament d’Ànidam se situa al coneguts Roures de la vall) seguint el Torrent del Toll –hi ha un corriol amb marques i fites no sempre clares- cap al peu del Cingle de les Gralles (o la Cinglera de les Siringues). És el lloc on les guarques de Carr-mor roben el ceptre a Lia, que fuig d’Ànidam.


Campament d'Ànidam a Piru-mor (la Vall d'Hotmoier. Al fons, els dos Cans del Bloc, entremig dels quals s'enfilen Lia i Kùlian cap a la Cinglera de les Siringues i la Plana de Morland. Al fons de tot, el Pic de les Bruixes

La Cinglera de les Siringues (Cingle de les Gralles)

Una mica més amunt, trobem Sant Miquel de Meians (la Plana de Morland). Allí hi ha la Cabana de Morland, un vell temple carmorià. Es diu que els corsers del fill de la Gran Malo pasturaven en aquesta prada. És un indret de retrobament i de pèrdua per als nostres protagonistes... M’estimo més no entrar en detalls.

De Meians fins a Monars (Neri-bur) hi ha un camí força clar. 


Monars

La fortalesa dels neris creix en cercles concèntrics al voltant de la Font de Monars; davant per davant, el Torrent de Monars es precipita cap a la vall. Mirant a migdia, a la dreta, la plana del Mas Mitjà és l’indret on s’arrecera l’exèrcit dels Nela, el lloc des del qual els mercenaris, els sacerdots i els esguerros ataquen una vegada i una altra el “castell” de Zòltan.

Si, a partir d’aquí, voleu acabar de pujar al Comanegra (Bloc-dan; el lloc des del qual Pol i Burna salten al buit), només heu de seguir el corriol marcat que puja a la Bassa de Monars (a la pista que ve de Beget) i després enfileu la gran pala herbada de la muntanya i fins al cim.



Bassa de Monars i Comanegra

La Bassa de Monars és un bon lloc perquè algú us vingui a recollir en cotxe. Però si teniu temps i ganes, també podeu agafar el corriol que s’enfila, a la dreta i de biaix, cap al Pic de les Bruixes (Piru-dan); després, carenar cap al cim de Sant Marc (Cora-dan) i encara baixar cap a Talaixà (Tàroguin) fent l’itinerari 4 al revés. Aquesta opció allarga força l’excursió, i potser val la pena fer-la en dos dies (o en un dia llarg d’estiu, sortint ben d’hora de matí). La podeu acabar altre cop a Hortmoier, al punt d’arrencada.



ITINERARI 4- De Tàroguin (Talaixà) fins al Bloc-dan (Comanegra)
Tàroguin- ascensió al Cora-dan-Piru-dan-Bloc-dan

Podeu deixar el cotxe a Oix i caminar cap a la Fondalada i pujar cap a Tàroguin (Talaixà) travessant el Pontarró del Crun (Palanca del Samsó). A partir d'aquí, seguiu el camí d'en Pol.


Talaixà

El Ferran (Ventre de la Bèstia) vist des del camí que surt de Talaixà cap a Sant Marc


El ventre i el Cap de la Bèstia vistos des del mateix camí

Pol i companyia s'enfilen cap al Cora-dan (Sant Marc). El camí està molt ben senyalitzat (no té pèrdua). Passa pel Pujant del Llop, el Pla d'en Quera, el Pla Magre i el Pla Llarg. En aquest darrer pla la companyia instal·la el seu campament. Des d'aquí observen la colla d'Ànidam, que acampen al Pla Baladre. Pol hi baixa per espiar...

Més tard, Pol i Burna s'endinsen en l'Udol de Morb, un túnel fet de "forles" i "uniles" que volta el mugró del Cora-dan (força similar al pas que podeu trobar en l'actualitat, sempre enfangat; així com les falgueres que arriben més tard i que us acompanyaran fins a la carena). Els protagonistes s'enfilen, a la dreta, fins al Cora-dan (Sant Marc). Allí coneixen les nòrecs.

Després, Pol i Burna carenen. Fins al Piru-dan (Pic de les Bruixes), on retroben alguns amics, i, finalment, al Bloc-dan (Comanegra). Gairebé al final de l'aventura.


Pic de les Bruixes

Comanegra i Pic de les Bruixes des de Sant Marc

Per baixar fins a Neri-bur no feu com ells! Només cal davallar fins a la bassa de Monars i després enfilar el corriol que condueix a Monars.

Si teniu el cotxe a Oix, podeu refer el camí de l'itinerari anterior. És un excursió d'un dia llarg sencer! També la podeu fer per parts:

a) Talaixà-Sant Marc i tornar (opcional arribar al Pic de les Bruixes).
b) Al revés, deixar el cotxe a la bassa de Monars i fer el Coma-negra, el Pic de les Bruixes i Sant Marc, i tornar.


Bloc-dan (Comanegra), nevat com a la novel·la




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada