"La llegenda de l'impostor" (altres itineraris)

La majoria d’aquests itineraris són aptes per a qualsevol persona acostumada a caminar per la muntanya. En cas que hi hagi alguna dificultat especial, ho especifico. Es poden unir els diversos itineraris en recorreguts més llargs (el trams indicats -uns de més curts, altres de més extensos-, en principi, es poden resoldre en una sortida matinal). Recomanació: dueu sempre el mapa de l’Alpina de l’Alta Garrotxa per guiar-vos.

ITINERARI  1-  Bores del Borró

Des de Tortellà anireu en cotxe al nucli de Sales de Llierca seguint les passes de Pol i Jan. Un cop passada l'església, seguiu per la segona pista que trobareu a la dreta. El camí passa per Can Tomet, fa un revolt a l'esquerra i baixa en direcció al riu Borró. Mireu de deixar-hi el vehicle. A diferència dels protagonistes, vosaltres travessareu la llera; uns quants metres més enllà, trobareu un corriol a la dreta que baixa altre cop fins al llit del riu. Seguiu aigües avall i, al cap d’una estona, trobareu un corriol a l'esquerra que fa pujada i que mena, després de pocs metres, a l'entrada de la Bora de Can Bellús.

El recorregut que fan el Pol i el Jan per dins la cova fins a l’alçada del Gorg Blau és pura fantasia. En realitat, les Bores del Borró presenten diversos recorreguts, que es distribueixen en una mena de cercle: uns mil tres-cents quinze metres en total. Des de la Bora de Can Bellús (per on penetren els nostres protagonistes) es pot visitar un tram de la cavitat sense cap dificultat; després, però, la cosa es complica i cal estar una mica acostumats a l’espeleologia. Si us aventureu per aquest primer tram, porteu roba i calçat que es puguin embrutar i, sobretot, llums frontals. Recomanació: consulteu aquests llocs web:

http://www.espeleoindex.com/crearPDF.php?id=538 http://espeleobloc.blogspot.com.es/2012/07/les-bores-del-borro_9.html

ITINERARI 2- Passejant per Trom-mor

Gual del Gor- el camí amb Kúlian- l’abeurador  de Trom-mor- el lloc de la doma del monstre

Pujada amb vehicle motoritzat per la pista que va des de Sales de Llierca a Monteia i a l’Orri. Abans de la Font de la Vorada (no heu d’arribar a l’Orri), deixeu el cotxe i agafeu el sender d’Itinerànnia (marques de color groc) que davalla cap al Borró, a la dreta.

Quan arribeu al punt en què el corriol travessa el riu, sereu al gual del Gor (una mica abans del gual, teniu la possibilitat de visitar la Cova dels Lingus, vegeu Itinerari 1 del VOL.II). Si remuntéssiu per dins de la llera (cosa no recomanable: és força complicat i perillós!), podríeu refer l’itinerari d’arribada del Pol i el Jan, des del gorg Blau i fins al gual.

Travesseu el Borró i seguiu les marques grogues cap als Trulls i Can Bosch (és una versió simplificada de les voltes de Kúlian i Pol per la selva). Veureu aviat la bocassa immensa de Buridan (la Suca). Al pla dels Trulls, Kúlian i Pol passen la seva primera nit sota les estrelles; al lluny, veuen la Suca i, més enllà, el Bassegoda (Doom-dan). L’abeurador de Trom-mor correspon aproximadament a la Font dels Trulls, i l’escenari de la doma del trom se situa entre Can Bosch i el Clot de Can Bosch (Bat-ter). Des d’aquí, o bé haureu de recular, o bé cal seguir la pista de Can Bosch fins a Sales.

La Penya de Buridan, amb la boca ben oberta (la Suca)

ITINERARI 3- Entre la balma del Bat i el Coll de les Espines

El lloc de la doma del monstre- a la vora de Bat-ter- el Coll de les Espines

A Can Bosch, s’hi arriba per pista forestal que surt de Sales de Llierca (poc més d'una desena de Kilòmetres). Un cop situats a les terrasses que precedeixen la casa, prendreu el sender d’Itinerànnia (marques de color groc) que va cap a la Collada d’Espinau (Coll de les Espines). No és exactament el mateix camí que segueixen Lia i Pol, però s’hi acosta força: aviat podreu veure a la dreta la gran penya sota la qual se situa la balma del Bat i, just el peu del Malveí (Bat-dan), la clotada del Bat-ter (Clot de Can Bosch). No us faig passar pel mateix lloc que els dos personatges perquè és molt embardissat i perdedor.

Travessareu una pista i un primer coll i, a la fi, arribareu al Coll de les Espines. Si us desplaceu uns metres per la pista, en direcció a Lliurona, arribareu al trencant des del qual es pot pujar a la Gran Malo (Tossa d’Espinau) o es pot baixar cap a Lingu-mor. Hi tindreu una bona vista del Mont (Mun-dan) i de  la Collada dels Sacrificis (Cingles d’Espinau, amb el Puig de Torroella més o menys centrat). Abans de baixar cap al Coll de Joncanat (la Collada del Mun), hi ha un bonic mirador de pedra, el Pla de les Ànimes, o com diríem a Kuros, el Pla del Vi.

Per tornar, reculeu o baixeu per la pista que acaba a Beuda. També hi ha un senderó que, sortint del coll, passa planer per la banda oriental del Malveí: condueix a Sant Miquel de  Coma de Roure; d'allí surt una pista que baixa a Sales.

La Gran Malo (Tossa d'Espinau des del Coll de les Espines.

ITINERARI 4-  El Coll de les Espines i la Gran Malo

El Coll de les Espines- ascensió a la Gran Malo- la Collada dels Sacrificis- el Pla de les Ànimes- la Collada del Mun- opció 1: ascensió a Mun-bur i davallada al mateix punt- opció 2: directament a Lingu-mor i, altre cop, cap al Coll de les Espines.

Per arribar al Coll de les Espines, o bé seguiu l’itinerari anterior o bé teniu una pista que puja des de Beuda. L’opció més agradable, però, és agafar un corriol que hi mena des de la casa de Coma de Roure. Aquest camí circula a mig aire de la serra, per la banda de llevant del Malveí i és ben planer (per arribar a Coma de Roure en cotxe cal agafar una pista que surt de Sales; de fet, la mateixa que va a Can Bosch, però que en un determinat punt –indicat- es desvia cap a la dreta. És recomanable deixar el cotxe sota el pla del Pedró per no molestar la gent de la casa).

Pujareu de dret des del Coll de les Espines al Cim de la Gran Malo (Tossa d’Espinau). Cal vigilar, però: és un camí marcat vagament amb fites, força perdedor i, al final, dret i perillós (i més encara si no trobeu el pas, a dreta o a esquerra, que estalvia les enormes penyes que configuren el rostre de la filla de Carr). Apte només per a gent acostumada a caminar per la muntanya.

Un cop al cim arrodonit de la Gran Malo, visió impressionant de Carr-mor. Al fons el Puigsacalm (Feni-dan), el Far, el Canigó (Adelkar) i les Muntanyes Sagrades (Comanegra, Pic de les Bruixes i Sant Marc). En dies clars també s’hi poden veure el Pedraforca o Montserrat. Visió esplèndida del Bat-dan, el Coll de les Espines, Lingu-mor  i el Mun-dan (el Mont).

El camí des del cim de la Tossa i fins al Coll de Joncanat és planer, va carenant i no té pèrdua (vegeu ITINERARI: DE MUN-BUR A LA GRAN MALO). El campament de l’exèrcit lunburià se situa al Pla de les Ànimes (Pla del Vi). Una mica més endavant, baixa un corriol cap a la dreta, també amb marques grogues, que duu al coll (Collada del Mun).

La Gran Malo i la Carena dels Sacrificis;
al fons, el Doom-dan (Bassegoda) i l'Adelkar (Canigó)

Un cop aquí, teniu dues opcions. 

Primera: enfilar el sender que mena al cim del Mont i al santuari que s’hi ubica. Hi podeu menjar i gaudir d’una vista encara més impressionant que la d’abans (des del Pedraforca fins al mar; des del Canigó fins a Montserrat). Després, si algú us recull, podeu baixar per la carretera asfaltada (fins a la carretera nacional que condueix a Figueres), i si no, recular altre cop fins al coll.

Segona: des de la Collada del Mun, baixar directament al Coll de les Espines. Heu de passar per Lingu-mor: trobareu un sender d’Itinerànnia que baixa cap a ponent, passa per la casa d’Espinau (el lloc de la batussa amb els gròfuls) i s’enfila altre cop cap al coll d’Espinau.

Si algú vol visitar la Gran Malo de totes passades, estalviant-se, però, l’escalada des del Coll de les Espines, pot fer l’itinerari a la inversa: Coll de les Espines, Lingu-mor, Collada del Mun, Pla de les Ànimes, Collada dels Sacrificis i Gran Malo, i després recular.