"Sota l'obra del drac de pedra" (altres Itineraris)


La majoria d’aquests itineraris són aptes per a qualsevol persona acostumada a caminar per la muntanya. En cas que hi hagi alguna dificultat especial, ho especifico. Es poden unir els diversos itineraris en recorreguts més llargs (el trams indicats -uns de més curts, altres de més extensos-, en principi, es poden resoldre en una sortida matinal). Recomanació: dueu sempre el mapa de l’Alpina de l’Alta Garrotxa per guiar-vos.




ITINERARI 1- Cap a la Cua d’Erin-gor
El gual del Gor- la Cova dels Lingus- Coll de Gurlan- l’atac del lingu negre- Destralada d’Agor.

Seguiu les instruccions del primer paràgraf de l’Itinerari 2 del VOL. I. Abans del gual, però, just quan el corriol comença a davallar cap al Borró, trobareu una pista que puja a l’esquerra. La seguiu uns quants revolts sense dubtar; en una corba força tancada, trobareu, a la dreta, una indicació amb pintura vermella que us mostra el camí de la cova. Cal seguir el corriol i no gaire enllà trobarem una petita prada i l’entrada de la cova.

La Cova dels Lingus (Cova de l’Orri) és una cova força espaiosa però de poc recorregut; s’hi baixa per un tronc que hi ha a l’entrada. Hi pot entrar tothom. Cal dur lots.





Per pujar al Coll de Gurlan (coll de Faja), el recorregut que recorda més al que segueixen el Kàrvadan i els seus amics passa per recuperar la pista de Monteia i seguir les marques grogues que porten al coll (de fet, es tracta de seguir la carretereta; atenció, però: al trencant de l’Orri cal agafar la via de l’esquerra cap a Bassegoda i Guitarriu).

Sant Andreu de Guitarriu
Un cop al coll de Faja, el camí segueix cap a l’ermita de Sant Andreu de Guitarriu i la casa del Serradell. És l’indret en què Pol confessa als seus amics l’episodi damunt del gel, al Gor, amb els Genets Rojos. Allí, doncs, comença la persecució de les bèsties de l’Adelkar. Tot fugint, els protagonistes reculen altre cop fins a Gurlan i agafen el corriol que engega cap al nord. Passen la nit al Treu Gros (Destralada d’Agor). Per aquest corriol, també hi passa un sender d’Itinerànnia. La Destralada d’Agor ens obre el paisatge a una espectacular visió del Doom-dan (Bassegoda).



El Doom-dan (Bassegoda) des de la Destralada d'Agor (Treu Gros)
Al coll de Faja, s’hi pot arribar amb un bon cotxe per la pista que surt de Sales i passa per Monteia.



ITINERARI 2- El Doom-dan
Coll de Gurlan- Destralada d’Agor- Collada del Doom- el santuari del Doom- Aresta de Zoric- el Doom-dan

Al Coll de Gurlan (coll de Faja), tal com deia, s’hi pot arribar o bé seguint l’itinerari anterior o bé amb un bon cotxe (per la pista que surt de Sales i passa per Monteia). Cal deixar el vehicle al coll mateix.

Un cop a la Destralada (veure itinerari anterior), cal seguir el sender cap avall, passar pel coll d’Alp, el coll d’Espinavell i aturar-nos al coll de Riu (Collada del Doom). És l’indret on els nostres protagonistes ensopeguen amb l’exèrcit de Sorino. Les marques grogues ens conduiran, cap a l’esquerra, fins a l’ermita de la Mare de Déu de les Agulles. Es tracta d’una versió primitiva del santuari on la colla del Kàrvadan passen la darrera nit junts, abans de la deserció de Pol i de l’atac d’Ànidam.




Mare de Déu de les Agulles

Des de les Agulles, cal agafar un caminoi cap a ponent fins al Collet de Santa Maria; després, girar a la dreta i no gaires metres més enllà, de dret amunt cap a l’esquerra, fins al Caire de Camadells (Aresta de Zoric, on Pol esdevé invisible per segona vegada). De l’Aresta fins al capdamunt del Doom-dan (Bassegoda) només caldrà seguir fins al peu dels espadats del mugró, resseguir la base de l’altiplà cap a la dreta, deixar de banda l’esquerda que separar les dues parts de la mola i, quan ja arribeu al final de l’espadat, enfilar-vos pel corriol que mena al cim (els darrers contraforts s’han de superar amb l’ajuda d’uns claus i unes cadenes fixades a la roca). L’ascensió al Doom és cansada i força dreta, però apta per a gairebé tothom que estigui avesat a caminar per la muntanya.



Podeu davallar del cim per la banda del pla de la Bateria i el coll de Bassegoda: la pista ens durà altre cop al coll de Riu.



ITINERARI 3- Entre la Muntanya de la Vida i el cementiri de Tàroguin
Urc-mor- el gual de Ruri-ter- ascensió a Tàroguin

Els que inicieu l’itinerari des d’aquí, poden arribar al coll de Riu amb vehicle (cal fixar-se en els horaris en què el trànsit està permès). Hi podeu accedir per diverses vies: per la banda de Sadernes, per la banda de Monteia o per la banda d’Albanyà. Si opteu per aquesta darrera, llavors també podeu temptar l’ascensió al Doom des del coll de Bassegoda (passant pel pla de la Bateria), és més senzilla que no pas la que tria el Kàrvadan en el seu deliri. El darrer tram –el del mugró- és el mateix.

Baixar del Doom-dan per Urc-mor, encara que no cavalquem cap trom, és senzill. Pol baixa pel dret fins a la castanyeda de Ca n’Agustí de Riu, i després cap avall, per les Marrades i fins al Gomarell (la part superior de Ruri-ter). Si feu el mateix, us recomano refer el mateix camí de pujada, passant per l’ermita de la Mare de Déu de les Agulles.

Hi ha una opció interessant, encara que no surti al llibre: baixar per l’altra banda de la muntanya fins al Pla de la Bateria; un cop allí, agafar el corriol que ressegueix la base del mugró per l’obaga. Quan arribareu a la placeta Blanca, ja sereu damunt mateix de Riu... I encara hi ha l’opció de seguir el GR11 per la vall de Principi fins al coll Roig i la Riera de Sant Aniol. Vosaltres trieu.

Ara ja sou a Ruri-ter. L’ascensió a Tàroguin (Talaixà) es pot fer per diverses bandes. Des de les Planes de la Muntada (el gual de la nostra història), s’hi enfilen alguns corriols. De fet, hi ha l’opció d’empalmar amb el GR11 (també marcat per Itinerànnia amb groc): en aquest cas, passareu pel famós Salt de la Núvia i la gran masia de la Quera.

Orta i Burna decideixen fer drecera pel corriol que travessa el Grau Sadidorta (Pas d’Atròdid). Així, s’enfilen directament cap al coll de Terres, situat a la banda meridional del Bood (el Ferran). Si us voleu estalviar Tàroguin, també és una opció factible. Però crec que val la pena visitar Talaixà.



Tàroguin (Talaixà)

El Cap d'Erin-gor (Bestrecà) aproximadament des del Coll de Terres



ITINERARI 4- El Ventre de la Bèstia
Tàroguin- ascensió al Bood- la Cova dels Lingus- Bood-ter- cap a la Fondalada

Es pot arribar a Talaixà per la banda de la Vall d’Hormoier (deixeu el cotxe a mig camí, si no el voleu fer malbé). Darrerament (malauradament) han obert una pista que s’enfila a Talaixà per la banda de Sadernes. Cal comprovar que sigui d’ús públic. Per tant, arribar a Tàroguin és relativament senzill. També, venint de Sadernes, podeu agafar el corriol que s’enfila des del Pont de Valentí.


El Ventre de la Bèstia o Bood (el Ferran) s’enfila damunt mateix del cementiri de la Gent del Bosc. L’ascensió és costeruda però gens complicada. Dalt del Bood, la visió del Bestracà (el Cap d’Erin-gor), unit al Ferran, ens mostra tota la dimensió de la gran cresta del drac de pedra. No se us acudeixi resseguir-la, és molt perillós.



El Cap d'Erin-gor (Bestrecà) des del cim del Ventre d'Erin-gor o de la Bèstia (Ferran)

Baixeu cap a la banda de migdia. Arribareu al coll de Terres (on Nemrod i Pol troben les petjades de les seves amigues). Des d’aquí, el Senyor dels Neris baixa cap al Maranyó i la Fondalada (tot i que té un petit entrebanc a mig camí). El Kàrvadan, en canvi, volta el Puig de Plansesserres, passa pel coll de la Bassa i baixa a la balma del Corneta (la segona Cova dels Lingus), on es retroba amb Burna.



La Cova dels Lingus, al Bood (Balma del Corneta)

La balma del Corneta és alta, ampla, impressionant, de poca fondària, però s’hi podria arrecerar tot un ramat. Vigileu que no hi passeu de llarg! Cal desviar-se uns metres per un trencant a la dreta del camí. Estigueu atents. De la Cova dels Lingus a Bood-ter (riera d’Escales) només s’ha de seguir un corriol prou marcat. Arribareu a la llera en el punt en què apareix el Kàrvadan per sorpresa (l’escena de l’atac de Mixu).

Després, per arribar a la Fondalada caldrà resseguir el riu en direcció cap a Oix. La Fondalada es troba en l’encreuament de la riera d’Escales, la riera d’Oix i la riera de Beget; és una ciutat arbòria, estreta però ampla, s’estén ben bé des del santuari d’Escales fins al Pla de les Guillasses.

Si heu de recular a Talaixà, feu-ho pel camí que puja des de la palanca del Samsó, a l’entrada de la vall d’Hortmoier.



ITINERARI 5- De la Gran Vall a Ruri-ter
Les Grans Runes- Reugalegra- les Runes superiors- Tori-mor- el pont de Ruri-ter

Quan la companyia de Lia i Kúlian arriba a la Gran Vall, les primeres Runes que veuen són al vell pont del Borró, d’on arrenca la carretera de Sales, a tocar d’Argelaguer. Després avancen fins a Reugalegra.

Us recomano que feu el mateix que ells: agafeu l’antic camí romà que passa per la banda meridional de l’autovia (el podeu agafar rere la rotonda de la sortida 69) que us duu fins a Argelaguer. Podeu entrar al poble per la banda de l’església, travesseu la plaça de Bons i agafeu el carrer de Santa Anna. La placeta de Santa Anna és l’indret on s’arrecera la companyia per passar la nit, el lloc on els ataquen els Genets Rojos.



Reugalegra (Argelaguer)

La ciutat subterrània de Pírurgai està situada sota el castell de Montpalau, a la part vella del poble. Resseguir el Fluvià, entre la passera que puja a l’ermita del Guilar i el que queda de les conegudes cabanes del Garrell, és una passejada recomanable, com les que fan Pírurgai i Lia.


Castell de Montpalau

Per pujar de Reugalegra a les Runes superiors, cal agafar, com fan els nostres protagonistes, el camí que passa pel mas Espuella fins a Tortellà, una pista molt agradable i amb molt bones vistes. No cal dir que les Runes superiors s’ubiquen en aquest poble.

De Tortellà al Pont del Llierca (pont del Ruri-ter), on Pírurgai i Lia se separen, transitareu per un agradable camí que segueix el GR1. És la passejada per Tori-mor.





Cal dir que el Pont del Llierca és un monument medieval digne d’atenció; alterós com pocs, resulta impressionant. La novel·la li ha volgut retre homenatge deixant-lo resistir fins als temps de Carr-mor. S’hi pot arribar per carretera (i aleshores podeu fer el camí a la inversa); també és a prop d’un enclavament prehistòric, a la balma del Serrat del Pont.



ITINERARI 6- La Taula de Sorcs
El pont de Ruri-ter- Ruri-mor- pujada a la Taula de Sorcs

El camí que segueixen Lia, Kúlian i la resta de companys pels boscos de Ruri-mor s’enfila des del Pont del Llierca seguint el GR1 (també marques grogues d’Itinerànnia). Passareu per l’oratori de Planseslloses, ensopegareu amb una pista, que seguireu poca estona (és el punt des del qual els nostres amics divisen el Feni-dan) i us enfilareu per un agradable corriol fins al Coll de Palomeres.

Al llarg d’aquest camí, veureu arrenglerats el Guli-dan, la Serralada dels Sospirs, la Cua d’Erin-gor, el gran tall del Ruri (que separa la Cua de la Bèstia –Guitarriu- del Ventre de la Bèstia -el Bood) i, al fons, el Doom-dan. Un cop al coll, veureu també les Muntanyes Sagrades i el Cap de la Bèstia (Bestracà).


El Doom-dan de camí cap a Sorcs (Santa Bárbara)

S’arriba a la Taula de Sorcs (Santa Bàrbara de Pruneres) seguint la pista que puja des de la carretera d’Oix (deixareu el GR enrere: davalla cap al poble). A dalt, al lloc on segles més tard hi haurà l’Altar Lluent, ara es drecen l’ermita i la rectoria. Vistes impressionants del Bood i el Doom.


Santa Bàrbara de Pruneres

De tornada, si voleu, podeu acabar l’etapa del GR i davallar fins a Oix. Passareu per l’oratori de Sant Agustí.



ITINERARI 7- Fugint del gran gat
La Taula de Sorcs- davallada a Bood-ter- cap a la Fondalada

Es pot arribar al coll de Palomeres i a Santa Bàrbara per pista, que surt a la dreta en un punt determinat de la carretera que va a Oix, al coll de Camporiol. També podeu arribar a la Taula seguint l’itinerari anterior.

El camí pel quan fugen Lia i Druc baixa una mica a la dreta de l’ermita, cap a les runes d’una masia; després gira a la dreta, cap al coll de Sistrelles i segueix un trosset de corriol de marques grogues en direcció a Can Jou. Aviat, però, trenca a l’esquerra, segueix un pendent pronunciat, travessa un corriol que volta el Puig Sacreu i davalla en picat fins al torrent en què Lia i Druc s’acaren a Mixu. No us recomano de baixar fins al torrent: és embardissat i, de fet, un bon cul de sac. Si tot i això, hi arribéssiu, trobareu uns quants metres cap a la dreta l’estret gorg, normalment sec, al qual es precipiten els nostres herois.

En comptes de baixar cap al torrent, us recomano de seguir les marques d’Itinerànnia fins al coll de Jou i allí demanar pel corriol que davalla cap a Bood-ter (riera d’Escales). Hi arribareu, més o menys, al punt en què Grimbold lliga Lia a l’arbre.

Dues opcions de sortida: o bé recular cap a la Fondalada (zona d’Escales) i Oix, o bé seguir la llera del riu cap a llevant. En aquest cas, veureu, a la dreta, encinglerades, les balmes del Celler de la Manllada i, més endavant, la cova de Collroig; també travessareu unes increïbles olles, que normalment tenen molt poca aigua (hi ha una corda que us ajudarà), i acabareu sortint al camí que va de Sadernes a Sant Aniol, just a l’alçada del Castell Sespasa.



Cova de Coll Roig



Bood-ter (Riera d'Escales), prop ja de Ruri-ter (Riera de Sadernes) 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada